Des de 1842 portem a terme iniciatives al servei de l’aigua
Al segle XIX, amb la Revolució Industrial, s’introdueix a Terrassa la maquinària en el sector tèxtil. Comença una etapa de progrés en la qual augmenten també les necessitats. Els cabals que es consumien en una Terrassa artesanal eren del tot insuficients per a la nova indústria tèxtil. Cap al 1840 va quedar palès que els recursos hídrics de la ciutat de Terrassa eren del tot insuficients per a una indústria que s’estava consolidant, i aquesta insuficiència provocà que alguns dels fabricants locals es traslladessin a altres poblacions a la vora del riu Llobregat.
Per aquest motiu, el 14 de març de 1841 una representació de veïns i industrials terrassencs es va reunir amb l’Ajuntament per acordar la construcció d’una mina a la ciutat. És l’origen de l’actual Mina, Aigües de Terrassa, constituïda oficialment el 17 de març de 1842.
Aquell mateix any, ateses les dificultats econòmiques de l’Ajuntament per fer les obres, la Corporació Municipal traspassa a Mina la concessió per proveir la ciutat del cabal necessari per cobrir l’incessant creixement de consum. Per a aconseguir-ho, obre noves galeries i compra algunes de les mines existents, arribant a aconseguir una longitud de més de 14 km.
Principis del segle XX
L’any 1898 comencen les obres de construcció del pantà de la Xuriguera, que tenia capacitat per a 1.200.000 m³ d’aigua, acabant l’any 1902. El 1919 entren en servei els clarificadors del Pla de l’Ametllera per depurar les aigües del pantà de la Xuriguera i de la mina Matalonga.
La construcció del pantà de la Xuriguera i l’obertura, l’any 1927, d’un pou artesià de 500 m de profunditat amb resultat negatiu van representar un gran esforç econòmic que gairebé comporta la fallida de la societat. L’Ajuntament de Terrassa i els responsables de Mina van constituir una comissió mixta que va acordar fer arribar l’aigua del riu Llobregat a Terrassa.
Com a resultat, l’any 1934 es concedeix a l’Ajuntament de Terrassa 4.000 m³/dia d’aigua del riu Llobregat. L’any 1941 el consistori egarenc va atorgar a Mina un contracte d’execució d’obres i explotació del servei per a la construcció de les instal·lacions per fer efectiva la concessió d’aigües del Llobregat, per un període de vigència de 75 anys, que va acabar el 31 de desembre de 2016.
1943: l’aigua del riu Llobregat arriba a Terrassa
El 3 de juliol de 1943, després de nou anys de treballs, es va aconseguir fer arribar l’aigua del riu Llobregat a Terrassa. Des d’aleshores, amb aquesta conducció, la ciutat va quedar alliberada del malson de la manca d’aigua.
1962 va ser un any fatídic per la ciutat, doncs les riuades van provocar gairebé 300 víctimes i importantíssims danys materials a tota la ciutat. De retruc, Mina va patir la trencadissa i l’esllavissament de centenars de metres de canonada, tant de la xarxa primària d’Abrera a Terrassa, com de la de distribució de la ciutat i de les mines.
Aquell mateix any es va construir una nova canonada de 450 mm des del Llobregat a Terrassa, per poder subministrar l’aigua necessària d’acord amb l’expansió de la ciutat. El 1971 va entrar en funcionament una tercera canonada de 700 mm i comença a donar servei la Central Elevadora d’Abrera-Can Boada. En aquell moment l’Ajuntament de Terrassa rep la concessió d’un cabal de 56.000 m³/dia d’aigua del riu Llobregat, extensible als municipis de Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls.
A partir de 1973, es fa patent l’escassa pluviometria d’aquells anys, la progressiva contaminació i la falta de regulació del riu Llobregat. Aquests fets van obligar a fer restriccions i s’acorda construir una Planta de Tractament d’Aigües Superficials per poder captar l’aigua directament de la superfície del riu, amb una capacitat de producció de 30.000 m³/dia. Amb aquesta planta, inaugurada l’any 1976, Terrassa deixa enrere l’ombra de l’escassedat i les restriccions diàries que havia patit la ciutat en els darrers 3 anys. A més, 2 anys després participa en la creació del Consorcio de Abastecimiento de Aguas del río Llobregat, SA (actual ATLL).
El 1982 es va inundar novament el Llobregat i es van repetir els danys i les consegüents reparacions, aquest cop agreujats perquè va quedar també afectada la Planta de Tractament. El 1983 es va constituir l’estació d’hidrocompressors al polígon industrial Els Bellots. Als anys 80, Mina va comprar els serveis privats d'Aigües de Can Parellada SA, que abastia sectors industrial i residencial de Can Parellada, Aigües Reig, Aigües Calonge i Fontcuberta.
El desenvolupament i creixement d’Aigües de Terrassa
L’any 1991 l’Ajuntament de Viladecavalls atorga a Mina, Aigües de Terrassa la concessió del servei domiciliari d’abastament d’aigua i l’any 1994 ho fa l’Ajuntament d’Ullastrell.
El 1998 s’aconsegueix la certificació UNE-EN ISO 9001.
L’any 1999 es crea la Fundació Mina que fonamenta la seva activitat actual en l'ajut a les famílies en situació d'exclusió social per a fer front al subministrament bàsic d'aigua.
El segle XXI
L’any 2000 es signa un conveni entre els Ajuntament de Rellinars i Vacarisses i Mina, Aigües de Terrassa per a la venda d’aigua en alta en aquests dos municipis. L’any 2001 l’Ajuntament de Rellinars li atorga la concessió per a subministrar l’aigua en baixa per a un període de 50 anys.
Durant aquells anys Mina fa una aposta per la tecnologia i la qualitat, obtenint la certificació UNE-EN ISO 14001, estrenant web i inaugurant l’oficina virtual, que permet realitzar gestions sense la necessitat de desplaçar-se a les oficines.
El 2001 obté la verificació EMAS i es converteix en la primera empresa d’Espanya, i pionera a Europa, a aconseguir aquesta verificació mediambiental en l’àmbit del cicle integral de l’aigua.
El 2012 obtè el Segell d’Excel·lència Europea 400+ (CEG/RE04/0033/12) i la seva homologació “Recognised for Excellence 4 stars”, que reconeix l’excel·lència en la gestió empresarial.
L'any 2015 aconsegueix la certificació del Sistema de Gestió de Seguretat Alimentària, ISO 22000, d’AENOR i el 2016 obté, en l’àmbit intern, l’OHSAS 18001 (actualment ISO 45.001), de Gestió de la Seguretat i Salut Laboral.
L'any 2018, després de quatre pròrrogues, l’Ajuntament de Terrassa opta per la gestió directa del servei de subministrament d’aigua dels àmbits de la seva competència, sense declarar el monopoli, creant amb aquest objecte una Entitat Pública Empresarial Local (EPEL), Taigua, el que ha donat lloc a una situació litigiosa amb Mina a la que els tribunals li han reconegut els seus negocis privats a la ciutat de Terrassa.